Aniré mostrant el procés, des del moment en que es dibuixa sobre la fusta (que prèviament s'ha hagut de preparar, aplanant-la el millor possible) fins que s'estampa sobre paper.
En aquest cas, es tracta d'un tros de fusta de 30 cms d'amplada, 40 cm d'alçada i 5 cm de gruix.
En aquest cas, es tracta d'un tros de fusta de 30 cms d'amplada, 40 cm d'alçada i 5 cm de gruix.
Dibuixem els motius sobre la fusta
Aquí es pot veure el gruix i l'alçada
Comparació amb altres xilografies mes petites
Una vegada tenim el dibuix enllestit, comença el procés de gravar la fusta amb les gúbies
Hi ha diversos tipus de gúbies, i de formes diverses. Emprarem unes o altres depenent de la superfície a buidar, el tipus de dibuix, la duresa de la fusta, etc.
Aqui treballem amb una gúbia molt prima.
Ja hem treballat unes hores i de moment tenim aixó.
He completat la figura de l'esquerra. Les dues víbries estan llestes.
Unes hores mes tard enllesteixo el grifó de la banda dreta del tac de fusta.
I a continuació entallo el motiu floral que vaig dibuixar a l'esquerra del tac.
Una bona estona mes de treball i tinc entallat el grifó de la part central de la fusta
Per treballar les parts mes delicades utilitzarem les gúbies mes petites
Per les àrees mes amplies utilitzem gúbies mes grosses
El tac de fusta presenta ara aquest aspecte
Ja hem entallar l'au fènix de la banda inferior esquerra del retaule
La darrera imatge que entallo es l'àliga
Seguidament mostraré detalls del tac de fusta ja entallat i una visió de conjunt
Procés d'estampació
I després la disposem en tires per facilitar-ne la distribució
I aquí podeu veure el resultat de l'estampació a mà sobre paper japonès.
Son útils altres elements com cutters, pinzells per anar netejant d'encenalls la superfície de la fusta a mida que progressem. També es important disposar de pedres d'esmolar, per anar esmolant les gúbies doncs, si la fusta es molt dura, cal esmolar-les sovint.
Aqui treballem amb una gúbia molt prima.
Es prudent posar-se un guant a la mà que no empeny la gubia. Aquesta pot escapar-se.
Ja hem treballat unes hores i de moment tenim aixó.
He completat la figura de l'esquerra. Les dues víbries estan llestes.
Com que encara hi soc a temps, he variat la zona de l'esquerra del tac de fusta, dibuixant-hi una orla vegetal que travessa dos segments contigus del retaule (inferior i superior).
Unes hores mes tard enllesteixo el grifó de la banda dreta del tac de fusta.
I a continuació entallo el motiu floral que vaig dibuixar a l'esquerra del tac.
Una bona estona mes de treball i tinc entallat el grifó de la part central de la fusta
Aquest es l'aspecte que presenta el retaule en aquest punt del treball d'entallat. de moment he invertit 6 hores de dibuix i 15 hores i mitja d'entallat
Per treballar les parts mes delicades utilitzarem les gúbies mes petites
Per les àrees mes amplies utilitzem gúbies mes grosses
Acabo d'entallar la figura de la part dreta inferior del retaule. Es tracta d'una au fènix. Mireu com es crema en mig de les flames....
El tac de fusta presenta ara aquest aspecte
Ja hem entallar l'au fènix de la banda inferior esquerra del retaule
La darrera imatge que entallo es l'àliga
Seguidament mostraré detalls del tac de fusta ja entallat i una visió de conjunt
El pas següent es realitzar una primera prova. Molt probablement, a la vista d'aquesta prova haurem de fer alguns retocs
Procés d'estampació
Comença el procés tallant el paper a la mida que calgui en funció dels marges que vull deixar a banda i banda i a dalt i a baix de la fusta. Una vegada tallat el paper (que cal posar-lo a humitejar), preparem els registres per tal de que quan posem el paper al damunt del bloc de fusta, el paper quedi centrat en relació al bloc. Hi ha moltes maneres de fer-ho.
En aquest cas no seré gaire estricte. Un parell de pedres litogràfiques, un llistó de fusta i "cinta canela" ja em va bé per orientar el paper quan el dipositi al damunt del tac de fusta prèviament entintat. Ja ho veureu.
Agafem tinta amb una espàtula i la dipositem en un marge del vidre que ens servirà per escampar-la amb el corró.
I després la disposem en tires per facilitar-ne la distribució
Ara, amb el corró ben entintat, distribuïm la tinta pel damunt del tac de fusta
Disposem el paper (en aquest cas es tracta de paper japonès), prèviament humit al damunt del tac de fusta entintat, ajudant-nos dels registres, que ens permetran posicionar el paper, centrat respecte del la fusta.
Al damunt del paper japonès dipositem una làmina de paper vegetal
A continuació, amb un baren exercim pressió pel damunt
Aquí podeu veure un baren clàssic (amb fulles de bambú) i un baren mes comercial, de plàstic, metall i fusta.
Després d'haver repassat bé amb el baren tota la superfície, hem aconseguit transferir la tinta del tac de fusta cap al paper japonès. Retirem el paper vegetal
I tot seguit i amb compte, anem retirant el paper que ha rebut la imatge, es a dir l'estampa. La primera prova es el moment mes emocionant...
Ja la tenim....
En la primera prova la tinta no puja gaire, es a partir d'aquesta que anirem rectificant en quantitat de tinta, pressió, en unes zones més que en altres depenent de les irregularitats de la superfície... També influeix el grau d'humitat del paper, el gruix del paper
Abans hem parlat dels barens, el clàssic de bambú o el modern, per fregar la superfície a estampar. Si la fusta no està ben anivellada quedaran clapes. Que es vegin les vetes de la fusta o les traces de les gúbies dona joc a l'estampa. Que hi hagi zones enfonsades ja es diferent. Per tant en cas de que això passi recomano emprar una eina indispensable en l'estampació manual. Aquesta eina es la cullera i està a l'abast de qualsevol xilògraf.
A la vista dels resultats de les primeres proves, introdueixo alguns retocs fins que la dono per bona. Es noten bastant les vetes de la fusta, però aquest era l'objectiu. Aquí podeu veure l'aspecte del tac de fusta.
I aquí podeu veure el resultat de l'estampació a mà sobre paper japonès.
Els motius d'aquest retaule son bívries, grifons i l'Au Fènix. Tots extrets de bestiaris medievals. L'anomenaré doncs, Bestiari medieval. No em trencaré el cap en buscar noms.
Mètode de planxa perduda
Normalment, la xilografia a varies tintes, s'aconsegueix a partir de varies matrius, una matriu per cada tinta, sobreposades. Amb el mètode de la planxa perduda s'obté el mateix efecte però amb una sola planxa. L'explicació d'aquest mètode la podeu trobar en llibres i en articles, però pel que no ho ha fet mai, es fa difícil d'entendre.
De manera que ho explicaré gràficament i vosaltres mateixos, si voleu, podreu fer-ho sense cap problema.
Començarem per fer el dibuix sobre la fusta remarcant els colors. En aquest cas farem servir dues tintes.
El següent pas es rebaixar la fusta en totes aquelles zones que volem que quedin en blanc
i a continuació procedirem a estampar el color vermell. Es important tenir en compte que si hi ha varis colors, cal estampar des de les tintes mes fluixes cap a les mes fosques, en aquest ordre. Exemple de seqüencia: groc, blau, vermell i negre.
Podríem entintar tota la fusta, però en aquest cas m'he fet una reserva amb cartolina que m'ha permès entintar només el paraigües i el llum vermell de la bicicleta.
Quan ja hem estampat el vermell, seguim amb el procés, rebaixant de la fusta totes aquelles parts en vermell i que ja hem estampat.
Ara procedirem a estampar la tinta mes fosca, en el cas d'aquesta xilografia es Terra ombra natural de Charbonnel. Entintarem el bloc acuradament passant el rodet en varies direccions.
Posicionarem el bloc entintat en el registre, el mateix exactament que ens ha servit per estampar la tinta anterior. Dissenyar bé el registre ens assegura que els colors es superposin correctament
Al damunt del bloc entintat, i també amb l'ajuda del registre, dipositarem un paper de prova, en blanc totalment, i si estampem amb tòrcul, baixarem els feltres amb cura de que el paper no faci moviment.
Estampem
i comprovem el resultat
Revisem les zones que corresponien als vermells i observem que hi tenen marques de tinta fosca. Si ja ens agrada aquesta textura, ho deixarem així.
A mi m'agrada, en aquest cas, que el vermell del paraigües quedi ben ressaltat i sense gaires taques fosques. Es per això que procedeixo a rebaixar aquestes marques, fins que aconsegueixo una prova on les marques fosques ja no es manifesten.
I ara, després de verificar les proves, procedirem a estampar la tinta mes fosca sobre els papers que anteriorment hem estampat en vermell.
Una vegada el bloc ben entintat, agafarem un paper dels que hem estampat en vermell i el posicionarem, ajudant-nos del registre, exactament al damunt del bloc.
Igual que hem fet abans, deixarem caure suaument al damunt els feltres, i estamparem. Amb molt de compte alçarem el paper bo i estampat i ens trobarem això.
Un aspecte important que cal tenir en compte amb aquest mètode, es que no hi ha possibilitat de retrocedir. Es un condicionant però també, i per això, es interessant.
Si volem fer-ne 10 còpies, haurem de preveure fer un parell o tres mes, per tal de que si durant el procés, cometem algun error de registre, sempre ens en quedin 10 de bones.
